Obra
Gizona bere bakardadean
Gizona bere bakardadean, novel·la traduïda al castellà amb el títol El hombre solo. La novel·la centra l’acció en l’any 1982, en un hotel situat als afores de Barcelona, gestionat por alguns exmilitantes de l’organització basca independentista ETA. A Barcelona se celebren els Mundials de futbol i en l’hotel s’allotgen els jugadors de la selecció polonesa, vigilats por un nombrós contingent policial, la missió dels quals és evitar un possible atemptat terrorista. Però no són els jugadors polnesos els més vigilats: en un sotan prop de l’edifici principal de l’hotel s’amaguen dos terroristes que acaben de fer un atemptat a la ciutat, a l’espera que l’organització pugui traslladar-los a un lloc segur. Carlos, un dels l copropietaris de l’hotel, ha pres la decisió d’amagar-los prescindint de l’opinió dels seus amicsúg. A mesura que els altres van coneixednt aquest fet i les complicacions que se’n deriven, l’autor va descobrint les reaccions i creant els prototipus: el company que ha substituït la seva antiga organització por la família, ajuda en silenci a que l’operació acabi amb èxit, malgrat les seves possibles funestes conseqüències; el que ha enterrat el seu passat i evita tot record pel temor a perdre’n l’estil de vida burgès que ha adquirit; el que col·labora activament amb l’organització proscrita amb el convenciment del militant en actiu, i finalment el propi Carlos, que s’arrisca, arrossegat per una nostàlgia dels temps de lluita de la seva joventut, malgrat que la seva consciència madura que li exigeix coherència amb la vida que ha escollit, el protagonista respon impulsivament a la crida del risc i es deixa portar pel que creu atzar, que no es sinó el pes d’un passat al qual ha renunciat prematurament. Durant els cinc dies que precedeixen a la fugida dels terroristes, Carlos planeja meticulosament la fugida. Una negligència de la parella amagada revela al més innocent dels habitants de l’hotel, el nen Pascal, l’existència d’una dona desconeguda amb una arma. Paral·lelament, l’extranya actitud de Carlos, aixeca les sospites dels seus companys Guiomar i Ugarte. No són aquests els únics problemes que se li presenten a Carlos: també té ocasió d’observar un enduriment insòlit de la vigilància policial a què està sotmès l’hotel, cosa que incrementa la sensació que algúi ha descobert la proximitat dels terroristas, malgrat que encara ignorin l’amagatall. Per a complicar més la situació, un grup de periodistes es presenta inesperadament a l’hotel amb el pretext de realitzar un reportatge sobre l’estada de la selecció polonesa de futbol, i tant Carlos com els seus companys, fugitius d’un passat comú de lluita, intueixen la policia antiterrorista sota la disfressa de reporters. Arribat el dia de la fuga, Carlos ha identificat al delator i ha estat també a punt de ser descobert. La tensió a què es troba sotmès és tan intensa que només vol descansar. Encara haurà de realitzar el darrer esforç amb l’ajuda del seu últim company en actiu: provocarà un incendi com a maniobra de distracció, traurà als fugitius de l’amagatall, facilitarà la fugida a través de la muntanya, arrossegant, però a la mort a l’innocent Pascal, cosa que marcarà les vides dels seus companys. L’autor aborda el tema de l’activisme político-militar contra l’Estat en la incipientl democracia espanyola. No interessa tant a l’autor aprofundir en la situació social de l’Espanya postdemocràtica, o concretament en l’especial circumstància del País Basc, como en les actituds i sentiments dels activistes retirats de la lluita armada després d’haver estat amnistiats.