Biografia
En Jordi Cabré va néixer a Barcelona el 1974. És originari de Sarrià avui , fill adoptiu del barri de la Sagrada Família. Comença a escriure al voltant dels deu anys (enlluernat principalment per Michael Ende), amb petites històries de deu pàgines que volien narrar aventures molt diverses i precipitades. La primera màquina d’escriure Olivetti li serveix de teclat per a aquests anys de solfeig necessari. L’any 1985 és guanyador del Primer Premi Plançó Prosa de la Parròquia de la Sagrada Família. Durant l’adolescència madura la poesia i en especial el gènere novel·lístic, allargant-se aquesta vocació durant tota la carrera de Dret, fins que l’any 2000 aconsegueix ser finalista del premi Enric Valor amb la novel·la Postal de Krypton (Edicions del Bullent). L’any 2001 és guanyador dels Jocs Florals de la Comunitat Portuària de Barcelona amb el conte Sense cobertura. La seva segona novel·la, La Pregària del Diable, guanya el IV premi El Lector de l’Odissea (octubre del 2002) i l’obra és publicada per Edicions Proa el gener del 2003.
Rubik a les palpentes
Des del dia que es va incorporar a l’escola Llevant com a nou professor d’història de l’art, a en Pau Gispert li grinyola la vida tal com l’ha entesa fins ara. En ocasió de la lluita aferrissada per un buit successori de poder a l’escola, en Pau veu com se li enderroquen les idees sobre la bellesa, l’amor i la pròpia identitat. En la seva ment revolucionària es posen en marxa els colors i les cares d’un cub de Rubik que es complica a cada moviment i que el porta inexorablement a enfrontar-se amb ell mateix en un joc d’identitats sexuals. El llibre té la singular estructura d’un cub de Rubik, ja que cada persona o situació encarna una peça de color que caldrà anar encaixant fins a completar la figura. En aquest trencaclosques que gira al voltant de temes com ara l’afirmació de la pròpia sexualitat, l’ambició i l’enveja, i la importància de l’amistat, se’ns narra la vida d’en Pau Gispert, professor d’història de l’art, homosexual, i de caràcter insegur que pateix una forta crisi d’identitat en donar-se un buit successori al centre on treballa. Igual que la resta de protagonistes de la novel·la, el trasbals sofert el transformarà en una persona completament diferent de com el relat ens l’havia plantejat de bon principi. Amb capítols molt diferents els uns dels altres, Rubik a les palpentes és una obra rica i complexa, que ens parla de la construcció de la identitat mitjançant una sèrie de personatges descrits d’una manera fresca i original. Cabré demostra que, a més de sortir de l’armari, un hi pot tornar a entrar.
Postal de Krypton
Postal de Krypton és una història sobre l’adolescència. Es tracta d’una novel·la fresca, ambientada inicialment a la Barcelona del cap d’any del 2000. En aquesta data en Lluc, el protagonista, convoca els seus amics (ja adults) a una festa de cap de segle a casa seva, el far de Montjuïc. És allí on afloren tots els records d’aquest viatge apassionant: Les músiques, les noies, els desenganys, els viatges, les discoteques de moda, els campaments, etcètera. El llenguatge de la novel·la és modern i l’ambientació procura ser fidel viatges, les discoteques de moda, els campaments, etcètera. a la realitat metropolitana. No hi falten situacions còmiques i altres moments més compromesos, el tast de la dolçor i de l’amargor, la successió ràpida de sentiments que fiblen el cor i la ment d’en Lluc. Una novel·la per als nostàlgics dels vuitantes, de la cultura “pop”, de les músiques optimistes i de l’edat de l’experimentació. També una novel·la per als qui han viscut alguna vegada la sensació de trobar-se en una cruïlla vital.
Article publicat a “El País” el 30/09/04 per Jordi Larios
Identitats precàries
Anna Wulf, el personatge principal d’El quadern daurat (1962), potser la novel·la més coneguda de Doris Lessing, escriu quatre quaderns de notes al mateix temps però amb un propòsit diferent en cada cas: el quadern negre està relacionat amb el seu ofici d’escriptora; el vermell enregistra la seva militància política; el groc el dedica a les històries que s’inventa a partir de la seva experiència; finalment, el quadern blau és un dietari. Aquesta profusió de quaderns es justifica per la necessitat d’Anna Wulf de mantenir les coses separades, per la seva por al caos. L’estructura de Rubik a les palpentes m’ha recordat vagament aquesta obra de Lessing. La novel·la de Jordi Cabré consta d’un capítol zero (Rosa), quatre parts (Verd, Taronja, Blau i Negre) i un culdellàntia (Rosa) que expliquen la història d’una profunda crisi personal, la de Pau Gispert, el protagonista. (El tema de la crisi personal, de l’escissió de l’individu, del breakdown, també es troba en El quadern daurat.) Gispert, “un ésser destinat a embolicar l’ordre establert”, és un gai de 36 anys, professor de dibuix i d’història de l’art a l’escola Llevant, que acudeix al psicoterapeuta perquè l’ajudi a capejar el temporal que amenaça d’enfonsar-lo. El psicoterapeuta li recomana que escrigui un diari en fulls de colors diversos, segons les emocions. Una veu narradora que no correspon a cap personatge i la veu del mateix Gispert tal com es deixa sentir en aquest diari ens permeten de resseguir el “llarg crescendo d’èpoques de canvi” que constitueix la seva vida: la rebel·lió adolescent i la sortida de l’armari, les afinitats polítiques (del comunisme fins a l’anarcopromiscuïtat), l’amistat íntima amb Raimon Vinyals, galerista que té la dèria de Gauguin, algun amor fracassat… L’última etapa d’aquesta metamorfosi transcorre a l’escola Llevant, espai que Cabré emplena amb alguns personatges relativament complexos (com el de Xavier Canals, que li serveix per desacreditar el nacionalisme de vol gallinaci, o el de Sílvia Pijoan, que respon al perfil de la femme fatale creada per la fantasia masculina), i d’altres que requereixen un sol traç, sempre encertat (la figura de Riba, el professor d’informàtica, per exemple, o la tènue presència dels “fantasmes”, és a dir, de la mainada de l’escola, gairebé invisible entre uns professors absorbits en les seves pròpies cabòries). La metamorfosi de Pau Gispert es pot llegir com una confirmació del caràcter inestable de la identitat i, sobretot, de la identitat sexual, com una afirmació que tota vida digna de ser viscuda implica canvis de rumb per intentar acostar-se a “la platja de la felicitat”. El culdellàntia que tanca la novel·la és un missatge electrònic en què Vinyals compara Gispert a l’hibiscus sauvage: “És una flor que creix en arbustos i que al matí apareix de color groc, a la tarda es tenyeix de taronja i quan arriba el vespre ha canviat a vermell, per morir-se i caure a terra, i ressuscitar l’endemà”. L’hibiscus sauvage suggereix a Vinyals “l’absoluta legitimitat dels canvis, en una vida que és tan curta”. Aquest és el nucli de saviesa moral que la novel·la conté. La història de Rubik a les palpentes satisfà plenament el requisit d’excitar l’interès del lector. Ara bé, al marge de la història, del simple relat dels fets, la novel·la també sol·licita el nostre interès des d’angles més inesperats: per la reflexió sobre la bellesa que punteja els diàlegs entre Gispert i Vinyals o per la tendència de Gispert a veure el món a través de l’art, a associar les persones amb els colors. Com ja va demostrar a la seva novella anterior, La pregària del diable, Cabré exigeix a la llengua el punt de tensió necessària per construir una prosa àgil, molt eficaç. D’altra banda, la prosa de Rubik a les palpentes sap nodrir-se de tota mena de discursos, tant si provenen de l’alta cultura (un vers d’Auden o de Josep Carner, una frase de la Lolita de Nabokov…) com de la cultura popular (des de John Lennon als Sex Pistols, passant per Pink Floyd). També cal dir que, a diferència del que passava a La pregària del diable, la prosa de Rubik a les palpentes a vegades (molt rarament, tot sigui dit) cau en la trampa d’agradar-se massa a si mateixa. Per això arrossega el llast d’algun adjectiu forçat, d’alguna filigrana innecessària. Auden creia que el nostre judici sobre un autor establert no pot ser mai un judici purament estètic, ja que cada llibre que publica ens interessa d’una manera personal, per tractar-se de l’obra d’un individu que ha passat a formar part de la nostra biografia. Després de llegir La pregària del diable i Rubik a les palpentes, estic encantat que Jordi Cabré es vagi fent el seu racó a la meva
Pàgina personal de l’autor