Biografia
Lluís Capdevila (Barcelona 1895 – Andorra la Vella 1980) Escriptor, dramaturg i periodista. De jove residí a París. De retorn a Barcelona fundà la revista “Los Miserables” i fou empresonat. Dirigí posteriorment “L’Esquella de la Torratxa”, “La Campana de Gràcia” i “La Humanitat”. Fou una figura de la vida bohèmia i popular barcelonina. Milità a l’Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1939 s’exilià a París fins el 1973, en què retornà i s’instal·là a Andorra. És autor de novel·les: La balada de les set germanes (1912), La Glòria de Joan Ramon (1932), Memòries d’un llit de matrimoni (1926); teatre: L’auca de la cupletista (1920), Les flors de la guillotina (1925), Catorze d’abril, claror d’alba (1935), Nadal en temps de guerra (1938); i obres diverses: Barcelona, cor de Catalunya (1926), Presons d’Europa (1926), Per la justícia i per la llibertat (1932), Llibre d’Andorra (1958). En col·laboració amb Víctor Móra escriví Cançó d’amor i de guerra (1926), musicada per Rafael Martínez i Valls, la seva obra més popular. Ha publicat dos volums de memòries: L’alba dels primers camins (1968) i De la Rambla a la presó (1975).
Memòries d’un llit de matrimoni
Barcelona, cor de Catalunya