Biografia
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Filla del folklorista Aureli Capmany. Estudià a l’Institut Escola, que representava aleshores l’avantguarda educativa de l’època, on començà a escriure empesa per Ramon Esquerra. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballà de gravadora de vidres per pagar-se els estudis universitaris. Després de graduar-se es a dedicà l’ensenyament mitjà a l’Institut Albéniz de Badalona i, posteriorment, a l’escola Isabel de Villena. Durant els anys quaranta entre en contacte amb el grup de la revista “Ariel”. El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on entrarà en contacte amb l’existencialisme corrent que influirà a Necessitem morir (1952). El teatre fou una de les seves grans passions, fins i tot actuà en algunes representacions. Així el 1960 fundarà amb Ricart Salvat l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual. D’entre las seva obra dramàtica destaquem, El desert dels dies (1960), Dones, flors i pitança (1968), L’ombra de l’escorpí (1971) i la versió teatral d’Un lloc entre els morts (1980). Excel·lí, també, en el camp del periodisme i de l’assaig. Així, col·laborà en nombroses publicacions entre les quals destaquem l'”Avui” i “Serra d’Or”. En el camp de l’assaig, citem, entre d’altres, La dona a Catalunya (1966), Dia si, dia no (1968), recull dels articles periodístics, Cita de narradors (1958), etc… De la seva obra narrativa destaquem L’altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), El gust de la pols (1962) Feliçment, jo sóc una dona (1960) Coses i noses (1980). Ha traduït nombroses obres del francès i de l’italià.
El gust de la pols
El gust de la pols descriu la vida de quatre generacions, l’útima de les quals és representada pel jove advocat Martí Gelabert, personatge central de la novel·la. Mentrestant transcorre el temps que ha de defensar un home, Jaume Cartanyà fins a la vista de la causa va recordant tota la seva vida, la de la seva família, i la de la seva ciutat, Barcelona. A través de l’anàlisi psicològica, l’autora ens anirà desvetllant, ja des del primer capítol, el fracàs i la misèria delprotagonista, que es veu limitat en tots els camps malgrat el seu desig de fugida; en definitiva Martí Gelabert és presoner d’una classe social de la qual n’és el producte. Destaca el tractament i la visió crítica que és, alhora, la seva pròpia classe social. Així mateix cal observa el tractament que fa del paisatge, concretament el de la ciutat de Barcelona. L’obra s’estructura en divuit capítols on el record del protagonista es converteix en clau narrativa important. La veu narrativa és en tercera persona.
L’altra ciutat
Un lloc entre els morts
Un lloc entre els morts és una de le sobres més valorades de l’autora, amb la qual s’apropa a la novel·la històrica que tracta de manera desenfadada i personal. Així, d’una banda es centra en escenaris i personatges reals: Barcelona, Cervera, més tangencialment Venècia, en el pas del segle XVIII al XIX, amb la invasió del general Duhesne i la influència francesa; però, de l’altra, el fil conductor de l’obra és la vida d’un personatge de ficció, Jeroni Campdepadrós i Jansana, permanent insatisfet i inadaptat, que morirà molt jove. I el que resulta més singular és el to proper i alhora mancat de precisió de l’obra, a causa de la veu narradora, que reconstrueix la vida d’aquesta figura inventada a través dels escassos escrits que n’han quedat i d’un mínim esquema històric però, sobretot, dels comentaris i deduccions personals, que sembren la novel·la d’interrogants. Podem seguir, doncs, cronològicament, l’existència d’aquest personatge poc convencional: la mort de la mare, l’enfrontament amb el pare, un casament convencional amb Carolina, l’amistat amb l’empordanès Eresme Bonsoms… Hereu atípic d’una família rica, Jeroni, apostarà per la pervivència a través de l’escriptura: unes memòries, que la seva muller, amb escassa sensiblilitat, destruirà a la seva mort. D’ell només en quedaran alguns poemes, fragments d’aquests memòries, algunes cartes i, també, traduccions de poemes.
Article publicat a “La Vanguardia” el 18/08/2002 per Jordi Joan Baños
La UCE homenajea el catalanismo popular de Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany fue ayer objeto del primer homenaje de la presente edición de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). La intelectual, fallecida en 1991, fue evocada por el eurodiputado del PSC-PSOE, Raimon Obiols, como “una socialista de carnet, convicta y confesa”, además de “traductora de la letra de ‘La Internacional’”.
En este sentido, Obiols confió en que “las nuevas generaciones” se impliquen en “un combate político preciso, aunque sea contradictorio, como hizo Capmany”. El dirigente socialista remarcó que la escritora, “como Hannah Arendt, tenía claro que la política es una dimensión esencial de la persona completa”. Y por eso lamentó “la crisis de los partidos”, causada, según él, “por la profesionalización de los políticos y el alejamiento de la gente”. Asimismo, el político confesó que Capmany, hija del folklorista cofundador del Orfeó Català y “Patufet”, les había enseñado a los socialistas “el vigor de la tradición”.
En esa misma línea, el biógrafo de Capmany en L’època d’una dona, Agustí Pons, recordó su eficaz labor de difusión del catalanismo popular en los años de mayor predicamiento de las tesis de Jordi Solé Tura acerca del carácter burgués del movimiento catalanista. También evocó la influencia de Capmany entre los cantantes de la nova cançó y cómo ganó para la literatura catalana a varios escritores educados durante la posguerra que habían empezado a escribir en castellano.
Pons destacó el carácter polifacético de la escritora, que cultivó la novela (Un lloc entre els morts), el teatro -como autora (Layret), intérprete y animadora (en la escuela dramática Adrià Gual)-, el ensayo (La dona a Catalunya) y las memorias. Su labor feminista fue recordada por la profesora de la Universidad de Perpiñán Cristina Badosa.
Para Manuel Royes, presidente de la Diputación de Barcelona, donde Capmany fue diputada ocho años, la escritora y política “transmitía el coraje de los perdedores de la Guerra Civil y su catalanismo popular”. Royes aprovechó el acto para recordar una cita de Capmany según la cual las diputaciones serían como los tranvías, que se echarían de menos cuando se perdieran.
En los próximos días tendrán lugar en la UCE dos cursos en memoria de otras dos escritoras catalanas de primera línea que compartían con Capmany el compromiso feminista: Montserrat Roig y Maria Mercè Marçal.
Article publicat al diari “Avui” el 18/08/02 per Thaïs Gutiérrez
Prada reivindica el compromís polític de Maria Aurèlia Capmany
La Universitat Catalana d’Estiu va fer ahir un homenatge a l’escriptora Maria Aurèlia Capmany (1918-1991). Amb un auditori poc ple i amb la calor de les 12 del migdia, l’acte va comptar amb la presència de diverses personalitats: Raimon Obiols, que va treballar amb l’escriptora i militant del PSC; el periodista i escriptor Agustí Pons, autor de la biografia Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona; Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona, que també va treballar amb ella durant els anys en què l’escriptora es va dedicar a la política municipal; Miquel Porter Moix, que la coneixia personalment des de la infància, i Cristina Badosa, professora de la Universitat de Perpinyà.
Maria Aurèlia Capmany, novel·lista, autora teatral i assagista, va recollir, tal com va explicar Cristina Badosa, “les formes més trencadores i rebels de la literatura, i a través d’elles va introduir noves formes narratives, amb temes sovint allunyats de la seva pròpia experiència personal però sempre molt viscuts”.
Raimon Obiols va reivindicar el compromís polític de l’escriptora, recordant una època en què “els intel·lectuals, a causa de les vicissituds del moment polític de la Transició, van assumir un gran compromís amb la política que avui costaria molt de comprendre”. L’eurodiputat del grup socialista va lamentar que “actualment hi ha molt pocs escriptors o periodistes que tenen carnets de partits, i avui fins i tot és de bon veure el fet de distanciar-se de la política”.
Obiols, però, va confessar que conserva encara l’esperança que algun dia se superi aquesta crisi de la política, que “l’ha allunyat de l’arena social i que ha causat el gran distanciament amb la gent”. L’exemple de l’escriptora catalana li va servir per reivindicar la figura dels intel·lectuals compromesos. “Esperem que tornin a sentir-se atrets pel projecte col·lectiu que és la política”, va dir.
Tres apostes
Per altra banda, Agustí Pons va recordar “les tres apostes de l’autora: la política, la societat i la cultura”. L’autor de la seva biografia va destacar l’àmplia obra que va deixar, que va des de la novel·la fins als articles periodístics, passant per obres de teatre i assajos “que avui en dia són molt interessants per a les noves generacions”. Pons va reivindicar la seva importància en la defensa del català “en una època en què tots els escriptors venien d’una educació feta íntegrament en castellà”. Tot i això, “ella va lluitar sempre a favor d’un ús social i cultural del català en tots els àmbits”. Pons va recordar com “reivindicava el catalanisme d’esquerres, que avui ja tenim en molts partits polítics, però que llavors no era tan normal”.
Un lloc entre els morts
De les seves novel·les en va destacar Un lloc entre els morts, que va guanyar el premi Sant Jordi l’any 1968 i que segons ell, “tot i que parla del pas de la Barcelona de l’Antic Règim a l’època romàntica, es podria extrapolar perfectament a l’època en què va ser escrita i fins i tot a l’actualitat”.
El president de la Diputació de Barcelona, per la seva banda, va afegir-se també al record d’aquest compromís polític de l’escriptora, que “creia que la seva experiència en el món de la cultura podria servir per a tots”.
http://partal.com/aelc/autors/capmanyma/index.html
Pertany a la web de l’AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d’AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions. Guions. E mail.
Fundació Maria Aurèlia Capmany