Biografia
Jordi de Manuel i Barrabín, Barcelona (1962), és doctor en biologia i professor de secundària. Ha estat guardonat amb el III Premi El Lector de l’Odissea per Disseccions (2001), obtingué el premi Valldaura de novel·la breu amb Tres somnis blaus (2000), el Ciutat de Mollerussa de novel·la breu Cels taronges (2001) i amb el premi de Narrativa Infantil Ciutat d’Eivissa amb El somni de la nena bruna. Va quedar finalista del I Premi El Lector de l’Odissea amb la novel·la Dunes blanques. També ha publicat a quatre mans la novel·la juvenil, Els pes de la por (1998) amb Sílvia Vega. En el camp de l’educació ha estat guanyador, dels premis de recerca i innovació pedagògica Barcanova, Eudald Maideu i Fundació Enciclopèdia Catalana. Les seves últimes obres són el recull de relats Disseccions, publicat el 2002 i la seva última ovel·la porta per títol Cabells porpres (2003)
Cabells porpres
Un indigent troba un cap tallat dins un contenidor d’escombraries al cor de Ciutat Vella de Barcelona.Tots els indicis condueixen l’inspector Marc Sergiot al Walden7 , l’emblemàtic edifici de Sant Just Desvern, i a Biogènic, una emergent empresa catalana de biotecnologia. De mica en mica, Sergiot va descobrint que rere el crim hi ha una trama d’emocions i d’interessos comercials inesperats. Cabells porpres comparteix escenaris i personatges amb altres dues novel·les: Cels taronges , ambientada a Barcelona al 2008 i Tres somnis blaus, ambientada a la mateixa ciutat a la primavera del 2015.
Cels taronges
Ciutat de Barcelona, finals de la primavera de l’any 2008. Gerard Planolas, estudiant de bioenginyeria i fill d’un prestigiós arquitecte, desapareix en estranyes circumstàncies al barri de Les Corts. Un jove i ambiciós tinent dels Mossos d’Esquadra s’encarregarà d’investigar el cas. Per començar la recerca decideix interrogar la Georgina Puigcorb, el Bernat Ventós, la Sogues Pla i el Sebastià Rafal, tots ells amics del desaparegut, amb el qual constituïen un grup selecte d’estudiants de la nova Facultat de Bioenginyeria.
Tres somnis blaus
Ciutat de Barcelona, any 2015, una persistent sequera assola la regió mediterrània. Uns nens que juguen al Parc de la Ciutadella troben una mà encastada a l’estàtua del mamut, a prop de la cascada eixuta. Un desil·lusionat i veterà policia s’ocuparà del cas. Samuel Luesma, un expert en explosius que troba a faltar la pluja; Carlota Fonoll, una hidrogeòloga que cerca aigua al subsòl; i Oriol Planolas, un prestigiós arquitecte, tenen des de fa temps un somni reiteratiu que els obsessiona. En pocs dies, l’atzar i el curs dels esdeveniments condueixen a tots tres alhora cap al mateix punt.
Pantera negra
L’olor de la pluja
Article publicat al diari “Avui” el 15/03/06 per Xulio Ricardo Trigo
Notable ficció científica
Sorprèn en una època de continus avenços tecnològics que la literatura hagi deixat de banda els temes científics. Però és així. Confosos durant molts anys amb la ciència-ficció, mentre eren, diguem-ne, una elucubració possible, els avenços tecnològics i les històries sobre la sort global del planeta tenen pocs conreadors a casa nostra. Paradoxal! Sobretot si pensem que mai no hem estat tan a prop d’una influència palpable d’allò que fins fa no res era pura fantasia. Jordi de Manuel és una de les excepcions. Llegint els arguments dels seus llibres, tant juvenils com d’adults, podríem concloure que l’autor s’ha d’enquadrar dins del grup d’escriptors de ciència-ficció que funcionen a casa nostra amb resultats ben estimulants, però seria una limitació injusta. Les novel·les escrites per De Manuel participen del gènere esmentat, però també d’un altre, el policíac -amb diverses aparicions a la seva obra de l’inspector Marc Sergiot-, i hereta les bones sensacions, aquelles que els van convertir en alguna cosa més que escriptors de gènere, que ens van deixar noms com J.G. Ballard, P.K. Dick i Ursula K. Le Guin. Davant l’excel·lent L’olor de la pluja ens adonem que la narrativa de gènere -de la qual només participa en part aquesta novel·la- és una molt bona escola d’escriptura. L’autor explica històries amb un gran ofici i sap humanitzar-les com pocs altres autors recents. Una Barcelona en estat d’excepció per la sequera, una mort dubtosa i una intel·ligent trama al voltant de la informàtica són els eixos que van confluint al llarg de la novel·la. El lector s’hi sent atrapat de seguida i persegueix amb ansietat creixent la resolució. L’olor de la pluja acaba sent un llibre notable, d’interès per l’actualitat dels temes proposats i, més important encara, una obra ben construïda, d’aquelles que van deixant-nos petites referències inoblidables. Una novel·la, doncs, entretinguda i, alhora, important, tant dins la trajectòria del seu autor com les últimes ficcions publicades en català.
Article publicat al diari “Avui” el 22/02/2006 per Sergi Gallego
Jordi de Manuel publica la novel·la L’olor de la pluja
“És un llibre de ciència-ficció, d’intriga; però també, i sobretot, d’amor, de relacions humanes”. Amb aquestes paraules, Jordi de Manuel defineix la seva darrera novel·la, L’olor de la pluja, que acaba d’editar La Magrana. “La vaig començar a escriure l’any 1996 i la vaig presentar a diversos premis, en els quals va quedar finalista. Aquest fet, però,emva permetre continuar treballant-hi, seguir perfeccionant-la; i per això agraeixo que no guanyés aleshores”. Amb L’olor de la pluja, Jordi de Manuel trasllada el lector a un futur proper, a una Barcelona devastada per la sequera i dominada per les noves tecnologies. I assenyala la contradicció d’una societat en què els ciutadans, ofegats per les noves comunicacions, a penes es comuniquen. Així, la manca de diàleg impossibilita establir relacions estretes i càlides i tenalla els protagonistes, des de Damià Darder i la seva filla, Sara, fins al científic Armand Salord i l’inspector Sergiot (aquest darrer, un clàssic a les novel·les de l’escriptor i que fa pensar en un nou Carvalho o Montalbano). “Sergiot havia de néixer i morir en aquest llibre, que havia de ser el primer, però ha anat sobrevivint.D’aquesta manera, en uns s’ha convertit en protagonista, tot i no estar previst, i en d’altres només hi ha tret el cap”. El que sí que tenia previst l’autor era l’estructura de la novel·la: tres histories paral·leles que, com més va, més convergeixen, més s’entrelliguen, talment una cruïlla de vies: “Tenia clar que l’esquema havia de ser aquest, format per petites parts que s’integressin en un gran tot. Algú ja m’ha dit que és una estructura clarament cinematogràfica”. Jordi de Manuel, que és biòleg i exerceix de profesor de secundària, ha publicat també narrativa per a joves, amb novel·les com El beuratge, Set de llops, El pes de la por i De tots colors. A les dues últimes narracions, la malaltia hi juga un paper central, dramàtic. “La malaltia, com la mort, forma part de les nostres vides, encara que vulguem mirar cap a una altra banda. Però el cert és que en forma part. Igual que la por, que l’amor. Exactament igual que l’amor”.
Article publicat a “La Vanguardia” el 20/02/06 per Rosa Maria Piñol
Jordi de Manuel novela una Barcelona asolada por la sequía en L’olor de la pluja
La acción transcurre en Barcelona, en un futuro próximo. El marco político es la república. La cuenca mediterránea se halla al borde de la catástrofe a causa de una tremenda sequía. En las playas barcelonesas y de la cercana franja costera se han instalado diversos campos de refugiados que reciben cada día a miles de personas que llegan en busca de agua del mar desalada, que se reparte de forma racionada. Éste es el punto de partida de la novela L´olor de la pluja, un thriller futurista de Jordi de Manuel aderezado con elementos de ciencia ficción y una historia de amor. Biólogo, escritor y profesor de secundaria, Jordi de Manuel (Barcelona, 1962) empezó a trabajar en esta historia en 1996 y, en una primera versión, la presentó desde 1999 a varios premios, quedando siempre finalista. La que ahora publica es una versión “más estructurada”. “La novela de J. G. Ballard The drought,que recrea un mundo asolado por una sequía extrema, está un poco en el embrión de mi libro, aunque no tiene mucho que ver con ella”, confiesa De Manuel, que también rinde homenaje a J. K. Dick, recreando una famosa escena de la versión fílmica de su novela Blade Runner. El escritor conduce en su novela tres tramas paralelas que se entrecruzan y convergen: un padre y su hija que, fugitivos de la sequía, intentan sobrevivir en Barcelona; varios científicos descubren la causa de la falta de lluvia, en realidad una catástrofe provocada, pero el secreto cae en manos de un técnico informático que se quiere aprovechar de él; un inspector de policía, Marc Sergiot (personaje de otras novelas del autor) investiga unos asesinatos. El relato – de buen ritmo narrativo- está muy bien ambientado en sus detalles científicos. “Sin ser un libro científico, la ciencia está muy presente en él. Pero como ha pasado tiempo desde que lo escribí, el futuro se me ha ido comiendo y me he quedado corto en algunas de las innovaciones tecnológicas con las que especulaba, como la cantidad de memoria de los discos de ordenador o el teléfono inalámbrico”. En cambio, el autor acertó en parte en otra de sus especulaciones: “En la novela imagino que, tras instaurarse la república, los papeles de Salamanca han regresado y están depositados en el palacio de Pedralbes, cuya parada de metro ha sido rebautizada como Arxiu”.
Article publicat al diari “Avui” el 3/03/2003 per Thaïs Gutiérrez
Jordi de Manuel repesca l’inspector Marc Sergiot en una nova novel·la
Sergiot és la creació més prolífica del biòleg i professor Jordi de Manuel. És un detectiu pròxim, quotidià i que es mou per escenaris coneguts. Va aparèixer com a personatge secundari a la primera novel·la de l’autor, Dunes blanques, que encara no està publicada. A la seva segona novel·la, Tres somnis blaus, ja era el protagonista d’una intriga situada a la Barcelona del 2015, i a la següent, Cels taronges, hi tornava a sortir amb un paper més secundari, aquest cop al 2008. I és que a De Manuel li agrada més escriure sobre el futur que sobre el passat, ja que considera que és “més valent això que no pas remoure les cendres del que ja ha succeït”. Cabells porpres és una història de detectius, en aquest cas ambientada a la Barcelona actual, i que, tal com ell mateix explica, té dos components essencials: “El primer és el tema de com una relació d’amor pot generar que una persona perdi la noció del bé i del mal; i el segon, el rerefons científic que impregna la novel·la i que a mi m’interessava molt transmetre”. I és que la trama del llibre porta l’inspector Sergiot a investigar sobre uns assassinats relacionats amb el món de la biotecnologia, dels experiments i dels interessos que hi ha rere aquestes indústries, però que també el portarà a descobrir relacions en què l’amor pot ser tan encegador que pot arribar a fer perdre de vista el món. Sergiot es mou per Ciutat Vella, Sant Gervasi i el famós edifici Walden 7, ajudat per un equip d’investigadors de la policia, a la recerca de proves o indicis que van alimentant la intriga fins al final del llibre. “Mantenir la tibantor de la narració és un dels meus objectius -diu De Manuel-, ja que m’interessa molt que el lector es quedi enganxat fins a l’última pàgina”. Literatura i ciència A Jordi de Manuel li agrada la novel·la negra i la ciència-ficció, gèneres que creu que “estan oblidats” en la literatura catalana. “Aquests dos gèneres arrasen en altres països, i fins i tot aquí, però només quan són d’autors estrangers”, declara. Tot i això, l’escriptor és molt conscient que paraules com biotecnologia, clonació o cèl·lules mare poden sonar als lectors molt estranyes i llunyanes. Afirma que aquest distanciament “moltes vegades és culpa dels científics, que utilitzem un llenguatge massa complex i inintel·ligible”. Per això, en el seu cas, ell en fa literatura i la converteix en l’excusa per crear narracions detectivesques. I és que l’autor es pregunta: per què no es pot escriure sobre ciència fent literatura?
Article publicat a “El País” el 13/1/2005 per Marc Romera
Pantera Negra
La sàtira esportiva juga a cavall de dues possibilitats d’èxit que poden, també, fer fracassar la partida per contradictòries. Una és la popularitat de l’esport en la societat pervertida en què vivim, i, sobretot, la popularitat del futbol, que tanta alienació ens permet a base d’emocions positives i negatives i que tant ens permet aproximar-nos, tot relaxant la nostra petulància, als adormits instints animals. L’altra és la poca consideració que l’esport té com a matèria literària entre la intel·lectualitat lectora més arrogant, que sovint oblida les quasi feixistoides lloances sol i dolenques que J.V. Foix dedica a la plenitud elàstica del cos. A més, si a esport hi afegim sàtira, el producte sembla que hagi de quedar abaratit en la terminologia del subgènere. Així i tot, amb Pantera Negra, Jordi de Manuel ha estat capaç de fer-nos arribar aquestes narracions del seu particular Cide Hamete Benengeli, Joan Gols, per esmicolar estament a estament el món del futbol i tot el seu entorn, que va dels jugadors (els que juguen a futbol) a tota la resta que constitueix allò que el narrador anomena “fumbol”, i que va des dels dirigents corruptes als fanàtics seguidors passant per unes dones de fer feina, encarregades de netejar els vestuaris, que ens remeten a la magistral narració “La feina d’un dia” de Truman Capote, on l’autor acompanya una minyona i xerra amb ella mentre aquesta fa la seva feina en luxosos apartaments. I Joan Gols ho fa a través d’onze narracions aparentment independents que estructura en forma de partit (avantmatx, escalfament, primera part, mitja part, segona part, pròrroga i penals, bany i massatge), estructura que ens permet parlar del llibre en termes futbolístics i ens fa dir, després, al bar, que sort de la segona part, on el narrador ha aconseguit tramar un joc ràpid, àgil, encarat a barraca i fent gols, que és el que ens agrada, ja que a la primera part les narracions es perden una mica i descoratgen el lector amb un joc insuls que mai remata a porteria. Però el que sempre acaba comptant en el món del futbol són els resultats finals, i Joan Gols aconsegueix, en certa manera, fer honor al seu cognom i distreure, sense gaires pretensions literàries, el lector. Pantera Negra ens pot remetre a un Truman Capote o a narracions de caire futurista per l’estil de nous narradors nord-americans com ara Adam Johnson, però sense sortir dels límits que imposa el gènere de la sàtira.
Article publicat al diari “Avui” per Thaïs Gutiérrez
Jordi de Manuel repesca l’inspector Marc Sergiot en una nova novel·la
Sergiot és la creació més prolífica del biòleg i professor Jordi de Manuel. És un detectiu pròxim, quotidià i que es mou per escenaris coneguts. Va aparèixer com a personatge secundari a la primera novel·la de l’autor , Dunes blanques , que encara no està publicada. A la seva segona novel·la , Tres somnis blaus , ja era el protagonista d’una intriga situada a la Barcelona del 2015, i a la següent , Cels taronges , hi tornava a sortir amb un paper més secundari, aquest cop al 2008. I és que a De Manuel li agrada més escriure sobre el futur que sobre el passat, ja que considera que és “més valent això que no pas remoure les cendres del que ja ha succeït”. Cabells porpres és una història de detectius, en aquest cas ambientada a la Barcelona actual, i que, tal com ell mateix explica, té dos components essencials: “El primer és el tema de com una relació d’amor pot generar que una persona perdi la noció del bé i del mal; i el segon, el rerefons científic que impregna la novel·la i que a mi m’interessava molt transmetre”. I és que la trama del llibre porta l’inspector Sergiot a investigar sobre uns assassinats relacionats amb el món de la biotecnologia, dels experiments i dels interessos que hi ha rere aquestes indústries, però que també el portarà a descobrir relacions en què l’amor pot ser tan encegador que pot arribar a fer perdre de vista el món. Sergiot es mou per Ciutat Vella, Sant Gervasi i el famós edifici Walden 7, ajudat per un equip d’investigadors de la policia, a la recerca de proves o indicis que van alimentant la intriga fins al final del llibre. “Mantenir la tibantor de la narració és un dels meus objectius -diu De Manuel-, ja que m’interessa molt que el lector es quedi enganxat fins a l’última pàgina”. Literatura i ciència A Jordi de Manuel li agrada la novel·la negra i la ciència-ficció, gèneres que creu que “estan oblidats” en la literatura catalana. “Aquests dos gèneres arrasen en altres països, i fins i tot aquí, però només quan són d’autors estrangers”, declara. Tot i això, l’escriptor és molt conscient que paraules com biotecnologia, clonació o cèl·lules mare poden sonar als lectors molt estranyes i llunyanes. Afirma que aquest distanciament “moltes vegades és culpa dels científics, que utilitzem un llenguatge massa complex i inintel·ligible”. Per això, en el seu cas, ell en fa literatura i la converteix en l’excusa per crear narracions detectivesques. I és que l’autor es pregunta: per què no es pot escriure sobre ciència fent literatura?
http://www.webpersonal.net/jordidemanuel/
Web personal de Jordi de Manuel