Biografia
Domènec Guansé (Tarragona 1894 – Barcelona 1978) Periodista, novel·lista i traductor. De formació autodidàctica, col·laborà assíduament al “Diario de Tarragona”. El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres: crític de “Revista de Catalunya”, de “D’Ací i d’Allà” i “Mirador” i fou redactor de “La Publicitat” i “La Nau”. Com a narrador ha publicat La clínica de Psiquis (1926), La Venus de la careta (1927) i Com vaig assassinar Georgina (1930), d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica. Les novel·les Les cadenes d’Eva (1932) i Una nit (1935) són episodis sentimentals frustrats per l’atzar. En teatre publicà Volia ser feliç (1934) i Una noia és per a un rei (1937). S’exilià el 1939 i residí a Xile, on fou director de Germanor (1945) i un dels promotors de les activitats del Centre Català. Publicà Ruta d’Amèrica (1944) i Retrats literaris (Mèxic 1947), llibre mestrívol que reflecteix tota una època. Les novel·les La pluja d’or (1950) i Laberint (1952) revelen la seva preocupació per la dona. Tornà a Barcelona (1963) i publicà Pompeu Fabra (reedició del llibre del 1934), Margarita Xirgu (1963), Josep Anselm Clavé, apòstol, agitador i artista (1966) i els retrats literaris, refosos, Abans d’ara (1966). Guansé, que ha traduït Maupassant i Prévost, és comptat entre els millors conreadors de la prosa catalana fins el 1936.
Com vaig assassinar Georgina