Biografia
Gemma Lienas (Barcelona, 1951). Ha treballat sempre, des de l’ensenyament o des de l’edició, vinculada al món dels joves. El seu primer llibre, Cul de sac (1986), llibre que tracta el tràfic de drogues dins les escoles i amb el que obtingué el premi Recull de Narració Breu i l’Octubre de Novel·la; posteriorment publica 2CV (1987) amb el qual aconseguí el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil, les dues últime sobre són Així és la vida Carlota (1990) i Bitllet d’anada i tornada (1999) en el qual tracta el tema de l’anorèxia i amb el qual aha guanyat el premi l’Odissea 1998. Actualment viu Estrasburg i es dedica completament a escriure. El 2003 guanya el Ramon Llull amb la novel·la El final del joc.
El final del joc
El final del joc és la història d’un divorci vista des dels ulls de l’Adrià, un nen de sis anys atrapat en el foc creuat de la separació dels seus pares, i explicada amb la seva pròpia veu narrativa, espontània i enlluernadora. L’Adrià no està capacitat per entendre les pareules i les accions dels adults i les interpreta a la seva manera, sovint involuntàriament còmica. El lector podrà copsar, més enllà de les lluminoses espurnes informatives de l’Adrià, la guerra d’odis i venjances que sostenen els adults.
2CV
2CV narra les aventures urbanes de dos germans, en Manuel i en Víctor, que han de fugir del suburbi de barraques on malviuen amb el pare alcoholic. Els nois s’instal·len en un dos cavalls vermell, abandonat en un revolt de la carretera del Carmel, a Barcelona. Per sobreviure s’embarquen en uns afers que els porten a conèixer una sèrie de personatges com el Rata i la Lola, el Presi o el Portuguès, i descobreixen així el món dels marginats i l’economia submergida: una ciutat dins la ciutat, entre els Encants i el Raval.
Cul de sac
Article publicat al diari “Avui” el 10//04/03 per Anna Simon
La pèrdua de la innocència
El final del joc (premi Ramon Llull 2003) és la història d’un divorci narrada a través d’una innocent mirada infantil. El relat comença l’11 de setembre del 2001, quan l’Adrià, de 6 anys, encén la tele i veu com cauen les Torres Bessones. Paral·lelament, a casa seva assistim a l’esfrondament metafòric dels dos pilars que l’han vist néixer i créixer, el pare i la mare. En Toni i l’Amanda acaben de separar-se i, sense saber-ho, el petit Adrià inicia un recargolat procés d’adquisició de consciència que acabarà fent-li entendre moltes coses que ara desconeix. Gemma Lienas comença el relat explicant que l’Amanda li diu al seu fill que han perdut el papà. “No pateixis, que ja el trobarem”, respon el nen. A mesura que passa el temps, el petit veu com la mare plora cada dia més i s’adona que ell també enyora molt el seu extraviat pare. Alhora, l’Adrià sent les converses dels adults que l’envolten i es veu incapaç d’entendre tot el que diuen. Divorci, custòdia, horari de visites…, aquests, i molts més, són els termes que es veu obligat a desxifrar. Per això s’esforça i intenta interpretar, a la seva manera, tot el que escolta, convertint, involuntàriament, situacions amb gran càrrega dramàtica en fets que poden arribar a ser còmics i que caricaturitzen el món adult. Tota la confusió que pateix el nen -que s’encomana al lector- ve donada per l’existència d’una situació que el supera, que escapa a la seva, encara tendra, capacitat d’entendre la vida. De la mateixa manera, els personatges que l’envolten no semblen gaire disposats a facilitar-li les coses explicant-li el que passa, actuen d’una manera que només contribueix a reforçar l’embolic en què l’Adrià està immers. D’una banda, les afirmacions de la mare, com ara: “El papà ja no ens estima” i “Ja no tens papà, per nosaltres és mort”, exemplifiquen de manera clara una actitud egoista i torturada, pròpia del món adult. En la major part de l’obra, l’Amanda sembla més preocupada per fer-li la vida impossible al seu exmarit que per triar allò que més convé al seu fill. D’altra banda, el pare sembla comprar l’Adrià amb regals cars i permetent-li tot allò que la mare li prohibeix.
FILTRE DE SENTIMENTS
Enmig d’aquesta batalla trobem el personatge del fill, que, sense voler-ho, actua com una mena de filtre que empetiteix i ridiculitza els sentiments dels seus progenitors: la solitud i el desengany de la mare, la incomunicació que condueix a tants malentesos, les dificultats per començar de nou… La inexperiència de l’Adrià i la negativa per part dels seus pares d’explicar-li les coses tal com són el portaran a confondre la realitat amb la ficció i a creure coses tan inversemblants com ara que un advocat és un home que endreça armaris o que es pot anar al cel a buscar gent que ha mort i tornar a la Terra. Al llarg de la novel·la, l’Adrià va deixant enrere el món de la infantesa i adquireix una nova consciència de la vida, una consciència que li farà veure que el seu pare mai s’ha perdut ni s’ha mort, sinó que s’ha separat de la mare, i que li permetrà entendre que no pots anar al cel i tornar perquè “quan et mors ho fas per tota la vida”. Nascuda a Barcelona l’any 1951, Gemma Lienas ha treballat sempre, des de l’ensenyament o des de l’edició, vinculada al món dels joves. Actualment viu a Estrasburg i es dedica únicament a escriure. La part més extensa de la seva obra la trobem dins de la novel·la juvenil amb exponents comara Cul de sac , amb vint-i-quatre edicions , Dos cavalls (premi Ramon Muntaner 1987) , Així és la vida, Carlota (menció d’honor de l’International of Books for Youth el 1990 i finalista del Premio de Literatura el 1991) , Ets galàctica, Carlota , amb quinze edicions , Bitllet d’anada i tornada (premi l’Odissea 1998) i El diari lila de la Carlota (menció d’honor del premi UNESCO). Pel que fa a la novel·la infantil, en l’obra de Lienas trobem La lluna en un cove, La meva família i l’àngel i El maximal , conte escrit per a una sèrie de televisió. També ha conreat la novel·la i el conte per adults amb Vol nocturn (premi Andròmina 1987) i El gust del cafè (premi Recull 1987). Anoche soñé contigo , la seva primera obra en espanyol, va ser la seva entrada a l’editorial Planeta.
TRES ANYS D’INVESTIGACIÓ
Lienas ambienta la seva última obra , El final del joc , en la Barcelona actual i, després d’haver dedicat tres anys a investigar el llenguatge infantil, escriu a través de la veu narrativa de l’Adrià. Així aconsegueix un estil original i desproveeix els conflictes de tota càrrega dramàtica. El que més interessa a l’autora és el retrat psicològic dels personatges i dels seus dilemes emocionals. Des dels seus 6 anys, el protagonista intueix algunes coses però en desconeix moltes altres, així que ens explica tot el que veu i va construint un retrat devastador del fracàs sentimental dels seus pares. L’agilitat narrativa, les enginyoses ocurrències de l’Adrià, les reaccions que té davant dels continus xantatges als quals el sotmeten els seus progenitors, tot, s’enllaça per donar lloc a una novel·la dinàmica que, sens dubte, ens farà pensar en les veritables víctimes d’un divorci i en tot allò que no s’ha de fer si volem ajudar-les. El final del joc és una mena de finestra que dóna a l’egoisme adult, a la tendresa infantil i, sobretot, a la pèrdua de la innocència.
Article publicat a “El País” el 31-01-2003 per Isabel Obiols
Gemma Lienas gana el Llull de novela con El final del joc
Una novela narrada por un niño de seis años, El final del joc, de Gemma Lienas (Barcelona, 1951), ganó ayer el premio Ramon Llull, el Planeta en lengua catalana, dotado con 60.100 euros. Conocida como autora de libros para niños y jóvenes que describen las interioridades del mundo de la familia, en El final del joc Lienas ha dado forma a una narración en la que el chico cuenta la separación de sus padres “sin darse cuenta de ello”, afirmó Lienas. La obra tiene un tono “costumbrista”, según miembros del jurado del galardón, entregado anoche en Barcelona. La obra ganadora del 23º premio Ramon Llull se presentó bajo el título La mirada de l’Adrià y con el seudónimo Toni Carranza. La votación del jurado arrojó un resultado de cinco a dos. En esta ocasión no fue proclamado ningún finalista. Aunque es más conocida en el territorio de la literatura para jóvenes, Gemma Lienas publicó el año pasado en Planeta Anoche soñé contigo, una obra para adultos escrita originalmente en castellano que la autora consideró un punto de inflexión en su trayectoria. Lienas habló ayer de su obra como de una investigación “sobre los conflictos enmocionales, la frontera entre el equilibrio y el desequilibrio, la salud y la enfermedad mental”. Reto para la autora En El final del joc, Lienas ha optado por aproximar el punto de vista infantil a los lectores adultos, algo que Pere Gimferrer y Carles Pujol, miembros del jurado calificaron de “riesgo”. La autora afirmó que ha trabajado sobre todo este punto para lograr que la voz del niño sonara “verosímil” sin resultar demasiado llana. El punto de vista del protagonista es “insólito y, a veces, cómico”. El reto de la autora ha sido forzar al lector a introducirse en la mente de un menor a través de situaciones cotidianas y ricas en sugestiones, según el jurado. Lienas ha compaginado su actividad como escritora con labores en el campo editorial -en Grup Promotor y Cruïlla- y como docente en la Universidad de Barcelona. En su carrera no han faltado los premios. En 1987 obtuvo el Andròmina de València por Vol nocturn (Tres i Quatre); el Recull de Blanes por El gust del cafè (Pòrtic) y el Ramon Muntaner por la novela juvenil Dos cavalls (Empúries). En 1998 logró el Premi L’Odissea de literatura juvenil por Bitllet d’anada i tornada, una novela sobre una joven anoréxica. Otros dos títulos destacados de su obra son Així és la vida, Carlota (Empúries, 1989), que obtuvo una mención de honor del International of Books for Youth y fue finalista del Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil y El diari lila de la Carlota (Empúries, 2001), un alegato en contra de la discriminación por razones de sexo, acaba de lograr una mención de honor del premio Unesco de Literatura Juvenil en pro de la Tolerancia. A la 23ª edición del Ramon Llull de les Lletres Catalanes concurrieron 71 manuscritos, de los que se seleccionaron 10 para la final. El jurado estaba compuesto por David Castillo, Pere Gimferrer, Gabriel Oliver, Valentí Puig, Carles Pujol, Antoni Vilanova y el editor en catalán de Planeta, Emili Rosales.
Article publicat al diari “Avui” el 31/01/03 per Ada Castells
Gemma Lienas guanya el Llull amb una novel·la sobre la separació matrimonial
Després de fer una incursió en castellà amb Anoche soñé contigo , editada a Planeta, Gemma Lienas (Barcelona, 1951) torna al català de la mà de la mateixa editorial i ho fa a través d’una porta que han traspassat autors tan dispars com Baltasar Porcel, fa dos anys, i Màrius Carol, l’any passat. Ahir, en un sopar a l’Hotel Arts de Barcelona, l’autora va resultar guanyadora de la XXIII Edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 60.100 euros, amb un tema que ja havia tractat en el seu èxit juvenil Així és la vida, Carlota , editat a Empúries. En aquest cas, Lienas també reflexiona sobre la separació matrimonial, però ho fa en una novel·la d’unes 200 pàgines narrada per un nen de sis anys que és testimoni del procés de separació dels seus pares. El nen és enganyat pels adults amb fórmules èticament dubtoses per consolar-lo, com dir-li que el seu pare és al cel, quan de fet ha marxat de casa. El joc s’acaba quan la criatura descobreix les mentides dels qui l’envolten i que el lector coneix gràcies a petits diàlegs que manté amb la mare, el pare i la mainadera. Al llarg de la novel·la, però, l’única veu en primera persona és la del nen, una veu, per tant, planera, i que el lector ha de completar per acabar entenent què passa en realitat. Lienas va declarar: “El conflicte emocional m’interessa molt. Intento jugar amb l’equilibri i el desequilibri emocional dels personatges”. Amb aquesta temàtica com a eix central de la novel·la, Lienas pot parlar també de la mort, de l’amor, del desencís i de temes recents com la caiguda de les Torres Bessones, fent una narració costumista que situa en el si d’una família benestant de Barcelona, un ambient que ella coneix prou bé, ja que és filla d’un petit industrial català i una mare francesa, educada al Liceu Francès i estiuejant a l’Empordà. Lienas, coneguda sobretot per les seves novel·les juvenils, té certa tirada als temes psicològics. A Bitllet d’anada i tornada va tractar la qüestió de l’anorèxia, que ella havia conegut gràcies a una temporada en què va treballar en un despatx de psicòlegs. El llibre va obtenir el premi Odissea, que edita Empúries, el 1998. A la mateixa editorial ha publicat El diari lila de Carlota , un diari sobre una adolescent que comença a descobrir el feminisme. El món de la dona també el va tractar fa temps a Vivir sin ellos. Los hombres no son imprescindibles , que, com indica el títol, és una guia per a dones que després d’una ruptura amb la parella han d’afrontar la vida soles i, moltes vegades, tirar endavant una família. La mateixa Lienas va viure una separació matrimonial en una Espanya prèvia a la llei del divorci i quan els seus dos fills eren molt petits, tal com explica en la seva pàgina web. De fet, el nen tenia una edat similar a la del narrador de la novel·la, circumstància que fa pensar que hi ha elements autobiogràfics que han ajudat l’autora en la versemblança de la ficció. En aquest sentit, Lienas reconeix que “hi ha emocions viscudes per mi, però la història no té res a veure amb el meu divorci”. Actualment, l’autora viu entre Barcelona i Estrasburg, on treballa el seu nou company, un científic internacional com protagonista d ‘Anoche soñé contigo , que és una biòloga. Recollir un premi no li va venir de nou ahir al vespre, ja que en el palmarès de Lienas hi ha el Recull de Blanes, amb la narració El gust del cafè; l’Andròmina dels premis Octubre de València, amb Vol nocturn ; i el Ramon Muntaner, amb Dos cavalls , tots tres rebuts curiosament el 1987. En el seu currículum professional també destaca el fet que Lienas ha treballat en el món editorial. Va ser responsable d’edicions al Grup Promotor, del grup Santillana; de Cruïlla, del grup SM; i va tornar al Grup Promotor quan es va vincular a Alfaguara com a directora d’edicions. Bona part de la seva obra juvenil ha estat editada a Empúries i a Cruïlla, i Així és la vida, Carlota ha estat traduïda al castellà, el serbocroat, el brasiler i l’alemany. El llibre, el més exitós de l’autora, va ser guardonat fa tretze anys amb la menció d’honor de l’International Of Books for Youth i finalista del Premio Nacional de literatura el 1991. D’aquest personatge també ha publicat Ets galàctica, Carlota! i el diari lila. Lienas ha presentat El final del joc amb el títol La mirada de l’Adrià . La novel·la ha guanyat per 5 a 2 en un jurat format per David Castillo, Pere Gimferrer, Gabriel Oliver, Valentí Puig, Carles Pujol, Antoni Vilanova i l’editor de Planeta Emili Rosales. En aquesta ocasió, es van presentar 71 novel·les i no n’ha quedat cap finalista. Tampoc s’ha lliurat cap guardó de novel·la negra, com va passar l’any passat, en què va resultar guanyadora Olga Xirinacs.
Article publicat a “La Vanguardia” el 31/01/2003 per Rosa Maria Piñol
Gemma Lienas gana el Llull con la visión infantil de un divorcio
La escritora y durante muchos años editora Gemma Lienas (Barcelona, 1951) ganó ayer el XXIII premio Ramon Llull con la novela El final del joc, en la que se narra el proceso de ruptura de una pareja visto a través de la mirada de un niño de seis años. La autora concursó bajo el pseudónimo “Toni Carranza” y presentó la obra con el falso título La mirada de l’Adrià, ya que éste es el nombre del protagonista. El Llull, otorgado durante una cena en un hotel barcelonés, está dotado con 60.100 euros por la editorial Planeta. Como en novelas anteriores de la autora, que había abordado mediante la ficción temas como la anorexia, el feminismo o la infidelidad, El final del joc plantea también una cuestión social de fondo, en este caso el divorcio. Desde su punto de vista infantil, el protagonista narra la ruptura de sus padres y la interpreta a su manera. Sus monólogos se alternan en el texto con diálogos que Adrià mantiene con su madre, su “canguro” y otros familiares. “Mi novela es en realidad la historia del fracaso de una pareja, una historia de odios y venganzas explicó anoche Gemma Lienas. Pero me interesó presentarla desde una mirada infantil y, a partir de su discurso, el lector debe ir más allá y hacer su propia interpretación.” La escritora dijo que su gran reto al escribir esta historia ha sido “crear una voz propia para el personaje, en la que se equilibraran un lenguaje verosímil y simple por tratarse de un niño, y un aceptable nivel literario”. Lienas citó otras obras que dan voz narrativa a niños, como algún cuento de Monzó o Martin Amis, o las novelas Lo que Maisie sabía de Henry James, La buhardilla de Marlène Hanshoffer o Nuestros ayeres de Natalia Ginzburg. El final del joc está ambientada en Barcelona en la época actual y presenta diferentes situaciones cotidianas. Pero lo que le interesa más a la autora es el retrato psicológico de los personajes. “En todos mis libros trato de profundizar en el conflicto emocional entre los personajes y también en esta línea tan tenue que separa la salud mental del desequilibrio emocional”, explicó Lienas. La historia de El final del joc arranca el 11 de septiembre de 2001 y se prolonga hasta la primavera siguiente. La confusión del niño protagonista por la caída de las Torres Gemelas es una especie de metáfora de su desconcierto ante la separación de sus padres.
http://www.escritoras.com/indice/escritora.asp?Ella=lienas
Conté la biografia i la bibliografia essencial de l’autora.
Gemma Lienas. Pàgina personal