Biografia
Josep Lleonart, (Barcelona, 1880-1951). Poeta, dramaturg, novel·lista i traductor. Tingué l’oportunitat de viatjar per Alemanya, on, en part, es formà, i de conèixer-ne la literatura, que havia d’influir no tablement en la seva obra. Traduí el Faust –en vers, 1938–, Egmont i Hermann i Do rotea de Goethe. Col·laborà a les publicacions “Vell i Nou”, “La Revista”, “La Nova Revista”, “La Veu de CataIunya” i d’altres. La seva obra poètica, d’un moder msme evolucionat, sent, segons Carles Riba, la influència dels romàntics alemanys i anglesos i la molt més pròxima de Joan Maragall, del qual era nebot. Elegies germàniques (1910), La merla i al tres cants (1914), Tres poemes (1920), Odes i ciutats de visió (1930), Un tragipoema i Tizianella (1934) i Les elegies i els jardins (1938, premi Joan Folguera 1937) són, reculls de podia sovint de caràcter realista. És autor també de les pe ces teatrals Ell i ella i Resolució; de les novel·les El camí errat (1927), Vida estreta (1926), Dues conversions i una mort (1927), Rondant la nit (1931), El sobrevingut (1932) i Sonata domèstica (1935); i de molts treballs de divulgació, com una biografia de Mozart i un manual d’història de la cultura.
Vida estreta