Biografia
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930). Orfe de pare i educat a la casa pairal de la seva família materna en un ambient molt liberal. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. De tendències liberals durant la seva joventut, aviat es desentengué de la política i acabà integrant-se dintre la societat de la Restauració. Fou oficial de secretaria de la Diputació de Barcelona i, més tard, procurador de tribunals. Començà a escriure en castellà, però l’espectacle dels JocsFlorals de 1877 -els del triomf apoteòsic de Verdaguer i de Guimerà- i la influència del seu cosí, Josep Yxart, el varen decantar cap al conreu de les lletres catalanes. S’incorporà a la revista “La Renaixensa” i freqüentà el grup de L’Avenç. Dins de la seva obra podem marcar tres etapes. La primera s’obre amb Croquis del natural (1879), recull de quatre contes i La papallona (1882), obra que té la importància de marcar l’inici del naturalisme a Catalunya; el mateix Zola en prologà l’edició francesa. Després escriví un altre recull de contes, Notes de color (1883), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1885) i la seva obra més ambiciosa, La febre d’or (1890-1893). Fou una època d’èxits durant la qual exercí una influència decisiva en la literatura catalana, mantingué relació amb les figures principals, nacionals i estrangeres del món de les lletres i col·laborà en diferents revistes: “La Renaixensa”, “La Il·lustració Catalana” i “L’Avenç”. La segona època d’Oller (1893-1906) és coetània del Modernisme i del segon naturalisme català. L’autor començà a trobar-se desplaçat i la seva influència disminuí, bàsicament per dues raons: la mort d’Yxart i Sardà, els seus mentors, i la de mostrar-se en contra de les darreres tendències del Modernime. En aquesta època escriví una petita peça teatral, titulada La brusa (1899), un recull de contes, Figura i paisatge, (1897) i dues novel·les: La bogeria (1899), l’obra més naturalista de l’autor, que té com a tema el determinisme biològic, i Pilar Prim (1906), una novel·la psicològica. La tercera etapa es pot emmarcar des de Pilar Prim fins a la seva mort, quedant arraconat pels noucentistes. Les obres que escriví en aquesta època foren Rurals i urbanes (1916), Al llapis i a la ploma (1918), Renyines d’enamorats (1926) i les seves Memòries literàries, publicades pòstumament, el 1962.
La papallona
La Papallona és la seva primera novel·la. Se situa enmig del barris populars de la Barcelona vella. En el primer capítol, ens trobem amb una conversa, al bell mig de la bullícia de la Rambla, davant del mercat de la Boqueria, entre una dispesera i una cosidora. Després, l’acció ens portará pels vells carrers d’en Roig, de l’Hospital, de Lancàster, de Montserrat i de l’Arc del Teatre. La delimitació social hi és, també, ben remarcada: els fabricants que protegeixen benèvolament la protagonista viuen al carrer de la Portaferrissa, en una casa que Oller caracteritza amb precisió. La novel·la ens presenta una ciutat com a espai, però, sobretot, com a vivència. Una ciutat: canviant com éstambé canviant el paisatge interior dels que la viuen. Per això, pot ser amable, feta de treball i sons familiars. Mentre la protagonista, que es diu Toneta, en plena inquietud i amb tota la seva sensibilitat femenina a flor de pell, viu una experiència d’immersió enmig d’una multitud, uniforme, grisa, despersonalitzadora; el “jo” de la protagonista es projecta sobre la multitud, a la recerca -temor i desig confosos. Són els remors de la ciutat, també, els que vénen a completar la imatge visual, de vegades com una mena d’extensió del dolor interior que sent la protagonista. La novel·la es tancarà amb una escena romàntica Lluís baixa per les Rambles a la caiguda del capvespre; a banda i banda -som a la vigília de Rams-, llorers i palmes; i els crits de la multitud, que es confon amb la foscor. La Papallona és una novel·la que integra la ciutat en el nucli mateix de la vivència de modernitat.
La febre d’or
La febre d’or es divideix, en l’aspecte estructural i argumental, en dues grans parts, amb títols ben diferenciats i explícits: “La pujada” i “L’estimbada”. El fil conductor de la novel·la és l’ascensió de Gil Foix i, consegüentment, de la seva família, des de la menestralia fins a l’alta burgesia i el seu retorn a l’ofici de fuster i a la situació social anterior. La primera part consta de vint capítols i té com a tema la transformació de Gil Foix gràcies a l’enriquiment ràpid provocat per la Borsa. En aquesta primera part es caracteritzen els personatges, entre els quals destaquem la Caterina, muller de Gil Foix, que no s’adaptarà mai a la nova situació; la Delfina, la filla, se situarà al marge de la riquesa; Eladi, nebot i soci de Gil Foix, és un jove cregut i inconscient; en Francesc, germà de Caterina i pintor, representarà l’artista. En la segona part, “L’estimbada”, composta per divuit capítols, un cop caracteritzats tots els personatges, els fets es produeixen de manera sobtada, començant pel trencament de la unitat familiar, que només es torna a unir gràcies a la ruïna, únic aspecte positiu que té aquest factor. La novel·la es clou amb el retorn a l’ofici de fuster d’un alienat Gil Foix. La febre d’or és la gran novel·la de Barcelona i d’una determinada burgesia, que veu créixer la seva autoritat econòmica i social. El centre bàsic de la novel·la és l’enriquiment i l’ascensió d’una família, representativa d’una nova burgesia sorgida del joc a la Borsa. L’escenari és la ciutat de Barcelona, que també esdevé protagonista en convertir-se en unaciutat brillant i cosmopolita, seguint una evolució paral·lela a la de la burgesia. Utilitza la tècnica del flash-back. La veu narrativa és en tercera persona.
La bufetada
La bufetada és narració publicada dins de la sèrie De tots colors. L’autor ens relata la història d’una senzilla parella, Agneta, que exerceix el seu ofici de planxadora i Llorenç carnisser de la Boquería. La felicitat dels esposos es veu torbada de cop i volta per la presència, a la botiga, de les dependentes que Agneta ha hagut de prendre a causa del creixement del negoci. Una d’aquestes consuma la tragèdia del matrimoni. Llorenç, després de passar una nit fora, bufeteja a la seva dona.Immediatament li sobrevé el record del seu amor, sent la gravetat de la seva culpa, i en una reacció elemental i primitiva que li és pròpia, es talla la mà amb la qual va ofendre a la seva dona. Grans qualitats concorren en aquesta petita obra. En ella se’ns transmet tota la vida i tota la realitat d’una època; l’anàlisi psicològic dels caràcters d’Agneta i Llorenç, tipus fàcilment determinables en Catalunya. El realisme d’Oller, a més a més de portar el judici moral implícit a la mateixa acció o tragèdia, és positiu, ja que per a ell la descripció de la realitat és entesa en un alt sentit de creació literària.
Pilar Prim
Pilar Prim presenta la doble problemàtica psicològica de la dona jove, vídua i mare que, per un costat, s’enamora del mateix home que la seva filla i, per amor a ella, renuncia a disputar-li l’afecte de l’home estimat, i per l’altre, segons els costums testamentaris, l’usdefruit de l’herència la condiciona a no tornar-se a casar. Els dotze capítols es reparteixen en plantejament, nus i en un desenllaç obert. Pilar Prim és el més aconseguit dels personatges femenins de l’autor, en contrast amb el de la seva filla Elvira i amb els matisos que d’ella donen les amigues. Com el seu nom indica, aquest personatge es mostra, més que relata, com un ésser feble, que evoluciona, debatent-se entre els sentiments i desitjos, la voluntat de rectitud de les convencions socials. Representen a la burgesia barcelonina finisecular, que Oller retrata aquí amb retocs provincians i ridículs. Ambinetada a Puigcerdà amb incursions a Barcelona, reprodueix l’ambient d’estiueig. El relat alterna el punt de vista del narrador amb la focalització interior dels personatges.
Narcís Oller
http://partal.com/aelc/autors/ollern/index.html
Pertany a la web de l’AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana).Conté biografia, publica c ions, traduccions, premis, informacions, comentaris a l’obra.