Obra
Dones absents
La citació que un advocat barceloní envia a Clàudia Padrós, una conca de gris existència que viu en un poble relativament allunyat de la gran ciutat, canviarà radicalment el seu destí. L’advocat li notifica que una anciana que havia regentat un bordell al barri Xinès de Barcelona, i que per a Claudia resulta una complexa desconeguda, li ha deixat en herència dos vells pisos. Partint d’aquest misteri, la protagonista començarà a indagar en la personalitat de la vella madame a través de la correspondència que aquesta mantenia amb Valentino, la seva amant, accedint a la vida quotidiana i als secrets del prostíbul i dels seus habitants.
Article publicat al diari “Avui” el 20/11/03 per Isaac Fernández Sanvisens
Mares mortes
La Clàudia és una dona de poble, ben entrada en la trentena, soltera i amb la imatge de senyora gran, fosca, trista, acabada. Per dins, també se sent així: sense il·lusions, projectes ni autoestima per confiar en un futur que deixarà que s’escoli pel mateix forat per on ja ha perdut el passat. Durant tota la vida ha estat supeditada a una mare que ara, poc després de morta, reconeix que va acabar odiant; de qui mai no va rebre la ració mínima imprescindible d’amor que se suposa que una mare ha de donar a la seva filla. El despatx de l’advocat Masferrer, de Barcelona, una ciutat que ni coneix ni entén, és un lloc en què se sent completament desubicada, absolutament perduda, i on és a l’inici del llibre. Dones absents és una novel·la que parla de dones. No de les dones que no hi són, com anuncia el títol, sinó sobretot de les dones que sí que hi són i que troben a faltar les altres. Parla dels buits que han deixat en certes dones les dones absents, que al cap i a la fi són les mares mortes. Però no només aborda aquesta absència i la tristesa que comporta, que no deixa de ser lògica, sinó també els traumes desencadenats en les filles partint del comportament o les actuacions d’aquelles mares quan encara eren vives. Apareixen unes mares molt imperfectes, difícils d’acceptar, però reals.
UN BORDELL D’HERÈNCIA
El senyor Masferrer, advocat de bigotis pomposos i segur d’ell mateix, acaba d’informar la Clàudia de l’herència de què ha estat beneficiària per ordre explícita en el testament de la Maria Araniu. Aquest nom no diu res a la pobra dona, intimidada dins aquest despatx per a ella gens quotidià, tan acostumada a tenir-ho tot apamat. Li corresponen dos pisos al carrer de l’Aurora, al Barri Xino de Barcelona, les claus dels quals en Masferrer li lliura juntament amb uns fulls manuscrits per la senyora Araniu. La fràgil protagonista no entén res. Aquests papers són com una espècie de diari de la desconeguda en qüestió i fan referència a tot el que passa en un bordell. Aquesta casa de cites ocupava, precisament, els pisos consignats a l’herència. Aquest és el punt de partida de Dones absents , que és la primera novel·la de Judit Pujadó (Barcelona, 1968). Aquesta documentalista de TV3, llicenciada en història, té un currículum brillant com a autora de relats breus, amb què ha guanyat diversos premis, i d’assajos com ara Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939) (1998) i Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona (2000).A més, ha participat com a coautora als llibres Planeta ESO (premi Pere Quart d’humor i sàtira, 2002) i El refugi 307 (2002). L’estil de la seva primera incursió en la novel·la és molt directe, amb poques voltes a l’hora de transmetre els missatges. A més, es palesa un treball intens pel que fa al ritme, amb la dosificació al llarg de l’obra de diversos moments de clímax, que van atrapant el lector i no permeten cap distracció. És d’aquesta manera com la història es va desentrellant a mesura que avancen les pàgines del llibre. Al principi tot són misteris; una aura de desconcert ho embolcalla tot, sense que el lector tingui pistes per saber cap a on evolucionarà la trama. A la primera part, Pujadó fa saltar la revelació més forta i sorprenent, que desencadena tota una sèrie de canvis en la protagonista. Precisament, els canvis interiors que viu la Clàudia al llarg de les prop de dues-centes cinquanta pàgines de la novel·la conformen el missatge últim que pretén transmetre l’autora. Aquesta evolució psicològica està molt treballada, en un personatge feble que passa per estats de sorpresa, gelosia, rebel·lia, desesperació, tristesa… Un altre element de gran importància en aquesta història són els documents. La protagonista troba fotografies, cartes i manuscrits diversos a l’interior del bordell que ha heretat, que serveixen per crear línies argumentals que discorren paral·lelament a la principal, confegint les biografies de les prostitutes: la Matilde amb el seu passat d’orfenat, la Liuba i el seu drama amb les màfies russes, la Mundeta ja anciana, la Roser i el desgraciat del seu company, el Sagrantana, la Molly i els seus problemes amb les drogues… Tot un univers sòrdid que quadra molt bé amb l’antic Barri Xino i no tan bé amb el nou i flamant Raval de l’especulació i la regeneració profilàctica, que també reflecteix Pujadó a Dones absents .
DESTRUCCIÓ DELS TRAUMES
El punt i final arriba justament amb un exemple d’aquesta reurbanització del casc antic, amb l’enderroc de l’edifici del bordell. Un enderroc que representa la destrucció dels traumes de la Clàudia per causa dels seus orígens, ja esclarits, i l’obertura a la possibilitat d’un futur millor per a ella. S’endevina una escletxa d’esperança en la protagonista, que se sap una dona diferent, alliberada dels complexos i els traumes que l’havien atenallat fins a aquest moment.
Article publicat a “La Vanguardia” el 09/09/03 per Rosa Maria Piñol
Judit Pujadó debuta en la novela con una historia de mujeres marcadas por la guerra Barcelona. Judith Pujadó (Barcelona, 1968) es licenciada en Historia Contemporánea, y lo que más le interesa de ella son los efectos de los acontecimientos sobre la gente de a pie, el factor humano. Su primer libro, Oblits de rereguarda: els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939), incluía entrevistas con personas que vivieron en la ciudad bajo las bombas. Personajes marcados por la guerra son también los que retrata en la obra Dones absents” , un más que prometedor debut como novelista. Dones absents es una historia de mujeres que trata de mostrar cómo las consecuencias de una contienda pueden afectar a varias generaciones. “Una guerra no se acaba cuando se firma el armisticio. Son muchos los ciudadanos, las familias, que quedan marcadas por ella durante años y años”, dice Pujadó. El personaje central de la novela es Clàudia Padrós, una cuarentona de pueblo, con poco mundo y con una vida triste y vacía, cuya existencia se ve profundamente alterada ante una inesperada herencia: dos pisos en Barcelona antes ocupados por un burdel y una serie de cartas y fotografías abandonadas en ellos. La revisión de estos documentos hará que cobren vida una serie de personajes femeninos (una prisionera de Franco que envía misivas a su hija, a su vez convertida en prostituta tras vivir una infancia sometida en un orfanato de posguerra; la anciana “madame” del prostíbulo que escribe manuscritos a sus muertos…) y que la protagonista viva una transformación personal a través de estos recuerdos. “Clàudia es una mujer autocastrada, que se menosprecia a sí misma, una perdedora en definitiva. Y el viaje al pasado que realiza al enfrentarse a una serie de vivencias de otras mujeres la ayuda a asumirse tal como es”, explica la autora. Dentro del universo femenino (que no feminista) que describe, Pujadó hace énfasis en las complejas relaciones entre madres e hijas y también en el mundo de la prostitución, “una realidad que suele abordarse de forma superficial, sin entrar en la carne de los personajes; unas mujeres que sueñan y tienen sentimientos y esperanzas como los demás, pero a las que la sociedad margina”. A la vez, la escritora enmarca su relato en un Barrio Chino “condenado a la modernidad”. El trasfondo histórico (en este caso, la Guerra Civil, aunque evocada desde la actualidad) es esencial para la autora. “Si domino el contexto, me es más fácil crear unos personajes”, dice Pujadó, que trabaja ya en otra novela ambientada en el París de final de la II Guerra Mundial.