Biografia
Luis Romero (Barcelona, 1916). El 1951 li fou atorgat el premi Nadal per la seva novel·la La noria, que descriu un dia en la vida de Barcelona a través de 24 personatges. Posteriorment publicà Carta de ayer (1953), Las viejas voces (1955), Los otros (1956), d’acccentuada intenció social, La corriente (1962) i El cacique (1963), amb la qual obtingué el Planeta. També publicà obres de caràcter històric i centrades en l’època de la II República y la guerra civil espanyola: Tres días de julio (1967), Desastre de Cartagena (1971), El final de la guerra (1976), Cara y cruz por la República (1980) i Por qué y cómo mataron a Calvo Sotelo, per la qual li fou concedit el premi Espejo de España. S’ha dedicat, també a la indagació assagística entorn la figura de Salvador Dalí: Todo Dalí es un rostro (1975), Aquel Dalí (1984), Dedálico Dalí (1989) i Salvador Dalí (1992). Ha publicat, a més, poesia, Cuerda tensa (1950), contes, Esas sombras del trasmundo (1957), Tudá (1957), narracions llargues, Ha pasado una sombra (1953). En català ha publicat, entre d’altres, Els nostres números (1985) i Castell de cartes (1991), per la qual obtingué el premi Ramon Llull.
Los otros
Los otros elabora literàriament els problemes de diferents estrats socials mitjançant una sèrie de personatges representatius. La divisió en capes està molt simplficada. Aquesta percepció de la realitat comporta que els típics barris de la gent pobra es trobin a la perifèria oposant-se als igualment típics barris benestants del centre. El barri no té nom i exerceix la funció de representant de tots els altres suburbis industrials del mateix tipus a Barcelona i altres grna ciutats. Les qualitats més prominents són estretor, brutícia, mals olors i la distància, literal i metafòrica, del centre de la ciutat.
La noria
La noria és un testimoni objectiu de la Barcelona de la postguerra, una mostra panoràmica de la ciutat. La visió és el resultat de la rutina del viure diari de 37 personatges reprentatius de la col·lectivitat que protagonitzen 37 històries. Els quadres o capítols no van numeratsperò sí titulats: “Madrugada elegante”, “Restorán económico”, “Raimundo el bondadoso”, “Mundo adolescente”, “Pequeño problema”, “Mujer con perro”…, tots ells sotmesos a un rígid patró que es repeteix i segons el qual les històries s’estenen en els temps des de la matinada d’un dilluns del mes de juny (que inicia una prostituta) fins la matinada del dia següent (que protagonitza un sacerdot, tal vegada l’únic personatge amb principis morals), tancant, així un cicle en què els personatges se’ns han representat marcats per la solitud i la incomunicació de les cadiretes de la nòria. Hi ha personatges que són nou rics, treballadors, modestos treballadors, àdhuc rodamóns. La manera d’unir la independència de les històries és la de utilitzar com a protagosnista un personatge que ha paregut circumstancialment en la història anterior. Per exemple en el capítol “Mundo adolescente” un nen que s’acaba d’ecaminar comunica el seu pare per telefon les seves excel·lents qualificacions, la història continua centrada en el jove. En el capítol següent, “Historia proletaria”, el protagonista és el pare i s’inicia en el moment que penja el telefon després de la trucada dels seu fill.