Obra
Marina
Article publicat a “El Periódico” el 09/05/03 per Joan Portell Rifà
A la sombra del viento
A remolque de la explosión de La sombra del viento, Edebé reedita la obra anterior al best-seller de Carlos Ruiz Zafón, autor que nació y creció al amparo de esta editorial. En 1993, con El príncipe de la niebla , fue merecedor del premio Edebé de literatura juvenil, hasta hace poco el mejor dotado de España. Esta obra permitió, hace más de 10 años, descubrir al escritor creador de ambientes que es Zafón. A continuación, un ramillete de títulos nuevos fueron sucediéndose: El Palacio de la Medianoche (1994), Las luces de septiembre (1995) y Marina (1999), todos ellos publicados en la colección Periscopio. En el reeditado Marina, Zafón se añade a la corta lista de los mejores creadores de atmósferas cargadas de misterio –lo denotan sus títulos: sombra, viento, luces, medianoche–, como son César Mallorquín ( La mansión Max ) y José María Latorre ( La mirada de la noche ). Todos ellos de tradición romántica, son grandes escritores de novelas góticas en las que la trama se filtra entre las líneas del texto hasta sumergir al lector en mundos donde la maldad –representada por seres de naturaleza extraña– y la bondad –siempre acompañada por un joven protagonista y su etérea amada– compiten en mundos becquerianos, herencia de Mary Shelley y su Frankenstein, al que Zafón homenajea en la obra. En Marina, Zafón se gradúa como escritor a la espera del doctorado de La sombra del viento. Óscar Drai, el protagonista, al igual que Max ( El príncipe de la Niebla ) y Ben ( El Palacio de la Medianoche ), es un personaje inquieto, descubridor de mundos oscuros en los que la trama juega con la estrategia de una partida de ajedrez. Sólo cabe felicitar, pues, a Zafón por sus éxitos y a la editorial por recordar a todos los lectores los orígenes de tan buen escritor.
Article publicat a la revista “Caràcters”, núm 9 per Gemma Lluch Marina
Marina
Carlos Ruiz Zafón va rebre el 1993 el premi Edebé de Literatura Infantil i Juvenil amb la seua primera novel·la, titulada El príncep de la boira. Una novel·la de misteri que s’inicia durant la II Guerra Mundial amb un personatge tenebrós i inquietant conegut com el Príncep de la mort. Dos adolescents s’enfronten a la mort de les persones estimades amb un parany que els resultarà difícil d’ignorar: la possibilitat de demanar un desig a canvi d’un alt preu. El 1999 l’editorial Edebé, en la col·- lecció «Nòmades», torna a publicar una nova obra d’aquest escriptor que recupera l’atmosfera de misteri i de tenebres del llibre anterior: Marina. L’acció s’ambienta en la Barcelona actual, en la qual suren misteris sense resoldre i personatges que viuen encara en la Barcelona de les primeres dècades de segle. Com a fantasmes que es neguen a ser soterrats, hi conviuen les antigues mansions del passeig de la Bonanova, que es mantenen fermes a pesar del temps, i els seus ocupants, «els membres oblidats de nissagues arruïnades. Gent el nom de la qual s’escrivia a quatre columnes a La Vanguardia». Un passat ple d’interrogants, de morts misterioses, de fortunes que ompliren les llotges de l’òpera, de tenebres que només des del present podran rebre la llum. El personatge protagonista inicia el relat amb aquestes paraules: «La Marina em va dir una vegada que només recordem allò que mai no ha ocorregut. Passaria una eternitat fins que arribés a comprendre aquelles paraules. Però és millor que comenci per l’inici, que en aquest cas és el final. El maig de 1980 vaig desaparèixer del món durant una setmana. Durant set dies i set nits, ningú no va saber on era». El que en un inici sembla dur cap a la típica novel·la d’enigma, es transforma al llarg de les pàgines en un relat que barreja l’enyorança pel temps i les persones perdudes, la fidelitat viscuda fins als últims extrems, l’amor que acaba en tragèdia. Tot a partir d’un trencaclosques que els diferents personatges que conformen la història (el criat fidel, l’antiga dama de l’òpera destruïda per l’amor, el vell policia Florian, el metge emulador del doctor Frankenstein, l’inquietant a persones als tragèdia. conformen l’antiga el emulador l’inquietant Mikhaïl Kolvenik o la papallona negra) construeixen de la mà dels dos protagonistes: Òscar i Maria, personatges allunyats de l’arquetip conreat per la literatura publicada en col·leccions juvenils. Els records d’antigues lectures hi són presents: des de la novel·la romàntica Frankenstein, en l’intent foll de Kolvenik de manipular la naturalesa humana per superar la malaltia o l’amor codemnat per la mort anunciada, a la narració d’enigma amb un protagonista que juga als detectius i que a partir del testimoni dels diferents personatges, de les notícies aparegudes en diaris ja groguencs, de fotografies en blanc i negre o de les cartes oblidades entre la pols, cerca la clau dels misteris. El passat mes de juny se celebraren a Salamanca les VII Jornadas de Bibliotecas Infantiles, Juveniles y Escolares, organitzades per la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Un dels punts de les conclusions que es redactaren feia referència al treball dels editors, la proposta era clara: l’aposta pels llibres de qualitat que en cap cas havia de ser elitista ni contrària als gustos d’un sector ampli del públic. En el cas de la novel·la que ressenyem, ens congratulem que una editorial i un autor donen pas a una literatura per a adolescents de qualitat que no té por a plantejar temes com la mort, que defuig el didactisme explícit, que s’atreveix a jugar amb el temps del relat, amb les anacronies, amb relats dins de relats sense un excés d’ajudes didàctiques per seguir la lectura perquè afortunadament consideren que entre els adolescents també hi ha lectors adults i madurs.