Biografia
Pòstum Rufus Festus Aviè pertanyia a una antiga família italiana de Volsini, a Etrúria, que comptava entre els seus avantpassats a Musoni Rufus, el filòsof estoic de l’època de Neró i dels Flavis, mestre d’Epíctete i de Plini el Jove, i autor d’un manual de teologia pagana en grec. Se l’ha relacionat amb el prefecte pretori de Valentinià, Pretonius Probus i tingué a càrrec el proconsulat d’Acaia i Àfrica, probablement poc després de mitjans segle IV; es conserva la seva tomba amb una inscripció en vers que celebra la seva fama com a poeta. No era un simple traductor, sinó que completava les seves fonts amb material procedent de comentaristes, enciclopèdies i altres fonts. El seu estil és clàssic i monòton; es caracteritza pel manteniment d’una persona popètica totalment deslligada de l’edat i de les circumtàncies en què l’escriptor vivia. Ens resten tres poemes didàctic d’Aviè: una adaptació en hexàmetres del poema astronòmic grec d’Arato Phaeomena, una adpatació similar del poema geogràfic de Dionís Periègeites Descriptio orbis terrarum i un frament d’un poema titulat Ora marítima.
Ora marítima
Ora marítima es un poema que descriu, en versos iàmbics, la costa d’Europa des de Britania a Massilia és d’especial interès perquè és la descripció més antiga coneguda de l’Europa Occidental, en la qual Barcelona és citada de la següent manera “Barcilonum amonea sedes ditium…”.